Joan-Josep Tharrats
DESCRIPCIÓ:
» Dia tercer: Que la terra produeixi vegetació »
Litografia H.C., mides 75 x 56 cm, mides amb marc 80 x 61cm.
Referència: 0486
Reproduït al catàlag «Fontana D’or» de la Caixa d’estalvis Provincial. Exposició antológica de l’obra de J.J. Tharrats. Primavera de 1.975. Girona.
Joan Josep Tharrats i Vidal, (Girona, 1918 – Barcelona, 2001) ha estat un dels artistes d’avantguarda més importants del nostre país. Instal·lat a Barcelona des de 1935, es formà acadèmicament a l’Escola Massana. Féu les primeres obres amb papers de colors retallats o estripats, influenciat per Mondrian i Kandinsky. Fundà (1948) el grup d’avantguarda Dau al Set amb Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot i edità la revista del mateix nom (1948-1956). Durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta consolidà la seva vocació artística, féu les primeres exposicions i inicià una àmplia tasca literària i pedagògica sobre art. Treballà (1953-1966) en les maculatures, obres fetes amb tintes d’impremta, i assolí uns resultats artístics excel·lents, que li donaren un prestigi internacional que es traduí en la presència de la seva pintura en el fons d’art dels principals museus del món: Museum of Modern Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), Tate Gallery (Londres), The Art Gallery of Toronto (Canadà), National Museum of Israel (Jerusalem), Museo de Arte Moderno (Mèxic), Museo de Arte Contemporáneo (Madrid), Museum of Modern Art (Tokio), Foundation Paul Klee (Berna), Museu Nacional (Varsòvia), Club dels Astronautes (Moscou), Musei Vaticani (Roma), Museo del Arte Abstracto Español (Conca), etc. Col·laborà en Revista (1952-1960), on publicà més de 300 articles sobre l’art d’avantguardes; fundà el Saló de Maig a Barcelona; participà en les Biennals de Venècia (1956, 1958 i 1960) i en la de Sao Paulo (1959). Exposà al Museum of Modern Art de Nova York (1961), a la Tate Gallery de Londres (1962) i al Museu de Arte Moderno de Mèxic (1968). Edità les carpetes de litografies i gravats Gènesi (1973), Homes i Estrelles (1977), Zodíac (1980) i Camí de la Creu (1991), publicà la revista d’art i poesia Negre + (1983-1987, núms. 0-19) i treballà (1988) en una sèrie de 25 tapissos, que es realitzaren al taller de Carles Delclaux. L’any 1989 exposà per primer cop a la Sala Municipal de Pineda de Mar. A partir d’aquesta data, començà una intensa relació amb aquesta població, on creà (1991), gràcies a la seva generosa aportació personal, la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. Exposà (1992) al Consell d’Europa d’Estrasburg i l’any següent presentà al Palau Robert de Barcelona l’exposició antològica Tharrats. Setanta-cinc anys. Entre les seves publicacions més importants cal destacar Antoni Tàpies o el dau modern de Versalles (1950), Guia elemental de la pintura moderna (1950), Cent anys de pintura a Cadaqués (1981), Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982), Dames de tots els colors (1992), Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies (1993), Art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX (1994), Dau al Set i la seva època (1999), etc. Pel que fa a reconoixements, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1993). L’any 1994 ingressà en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
https://www.youtube.com/watch?v=XLl_mkS_Aw4
https://www.youtube.com/watch?v=dcHJfGLyjwE
http://www.pinedademar.org/fundacio-tharrats/la-fundacio
