Anna Manel-la
Anna Manel.la Llinàs.( Olot 1.950). Estudià a l’Escola Llotja de Barcelona, a l’Escola de Belles Arts d’Olot i al Taller Marzo Mart de gravat de Sant Feliu de Guíxols. Segons Xavier Amir, l’obra d’Anna Manel·la, «tant pel que fa als dibuixos com als olis sobre tela, és de base realista, però amb impregnacions simbolistes i expressives, d’una fortíssima personalitat i amb una austeritat gairebé monocroma». Els paràmetres estètics que defineixen la iconografia d’Anna Manel·la: austera, fràgil, nostàlgica, reflexiva i espiritual. A vegades també es presenta enigmàtica i angoixant. Són aspectes reflectits amb intensitat poètica tant a l’obra pictòrica com escultòrica d’Anna Manel·la En el repertori d’Anna Manel·la sovintegen figures nostàlgiques, a voltes míseres. A partir dels anys noranta en modelarà unes de molt característiques, de gest abatut i braços caiguts que amb aquest estat d’ànim introdueixen una certa reflexió existencialista. D’altres, com en el cas que ens ocupa, és la mirada dirigida cap a un cel inexistent la que ens omple d’enigmes i ens fa sentir impotents davant els misteris de la vida. El tractament que dóna a aquests personatges és auster, quasi podríem parlar de primitivisme. Les figures presenten textures rugoses i aspres. El missatge que desprenen manté un clar paral·lelisme amb el llenguatge que Manela utilitza en l’obra pictòrica i en la qual envolta les figures d’una enigmàtica atmosfera difuminada. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives arreu de Catalunya i a l’estranger (Suècia, Alemanya, Itàlia, etc.).
