JOAN PONÇ
Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1928 – Sant Pau (Alps MarĂtims), 1984). Va iniciar el seu aprenentatge el 1944 al taller del pintor Ramon Rogent i PerĂ©s i a l’Acadèmia d’Arts PlĂ stiques de BarcelonaVa fer la seva primera exposiciĂ³ individual a Bilbao el 1946. Posteriorment fa una exposiciĂ³ al local dels Blaus al barri de SarriĂ de Barcelona, on coneixerĂ Antoni TĂ pies i Modest Cuixart. En aquesta etapa treballa en les sèries dels “Dibuixos Podrits” i les suites “Metamorfosis”, “Inquietuds, Al·lucinacions” i “Joan Ponç / Joan Brossa”.
El 1948 juntament amb el poeta Joan Brossa, els pintors Modest Cuixart i Antoni TĂ pies i el filĂ²sof Arnau Puigfunda la revista i crea el grup Dau al Set. Al voltant de la revista i de les exposicions paral·leles es genera una renovaciĂ³ del pensament i de la creaciĂ³ plĂ stica en l’entorn cultural de l’Espanya de l’època. Aquest moviment estĂ inspirat en el surrealisme, tot creant un estil nou anomenat “magicisme plĂ stic”, i fa de pont entre les avantguardes internacionals dels anys 20 i 30 i l’informalisme que abraçaran els seus components a la dècada dels 50, llevat precisament del mateix Ponç que restarĂ fidel al seu estil inicial tota la vida.
El 1948, tambĂ©, coneix Joan MirĂ³ el qual representarĂ una gran influència en la seva obra.
El 1953 va una temporada a ParĂs on visita el Louvre i desprĂ©s fa un viatge al Brasil on s’establirĂ durant 11 anys. L’artista explica que quan va exposar a Joan MirĂ³ el seu projecte d’anar al Brasil, aquest li va fer unes cartes que li van servir per obrir-se-li totes les portes al seu nou paĂs d’estada.
Al Brasil funda i dirigeix l’escola L’Esplai en la qual experimenta en l’entorn del dibuix i la creaciĂ³ plĂ stica. En aquesta etapa realitza les extenses suites “Caps“, “Ocells“, “Instruments de Tortura” i “Tortura“. Possiblement cap artista ha descrit tan detalladament el sofriment humĂ com a les sèries de “Tortures” de Joan Ponç. Els “Caps”, la suite mĂ©s coneguda, estan inspirats en caps d’arlequĂ on es poden veure diferents expressions humanes. La suite “Ocells”, que el 1965 li mereix el Gran Premi Internacional de Dibuix a la VII Biennal de SĂ£o Paulo, Ă©s un estudi de diferents estats d’Ă nim i de geometria.
El 1964 torna a Catalunya per tractar la seva malaltia de diabetis. En aquesta època obtĂ© certa popularitat i apareix amb determinada regularitat en el mitjans audiovisuals. Aquests anys viu a les localitats del Bruc i Port Lligat, on visita freqĂ¼entment DalĂ i amb el qual mantĂ© una relaciĂ³ especial, de manera que acaben en força discussions les seves mĂºltiples trobades. Durant aquesta època fins al 1970 destaquen les suites “Violeta”, “Neurastènica” i “Insectes“, aquesta Ăºltima inspirada en un fet que li va passar a l’artista i la seva famĂlia al Brasil en una petita propietat a la selva, on una nit van quedar envaĂ¯ts per les formigues.
A partir del 70 s’instal·la al Pirineu, a La Roca (Vilallonga de Ter), on inicia una de les seves etapes mĂ©s prolĂfiques, en olis de gran format amb una gran influència geomètrica. Els Ăºltims anys de la seva vida els passa entre Cotlliure, Ceret, St-Paul-de-Vence i el Pirineu. Les suites d’aquesta època sĂ³n la de les “Capses Secretes”, realitzada a les sales d’espera dels hospitals que freqĂ¼enta en els seus Ăºltims anys i amb la qual triomfa plenament a Barcelona, i les d'”ErĂ²tica” i “TauromĂ quia“. Com a conseqĂ¼Ă¨ncia tĂ© una gran apariciĂ³ en els mitjans i concedeix gran quantitat d’entrevistes. Finalment mor a St-Paul-de-Vence el 1984 i Ă©s enterrat a La Roca.
El que caracteritza a aquest il·lustre pintor Ă©s la seva imatge d’artista maleĂ¯t, misteriĂ³s i esotèric. Tota la seva obra gira entorn de la mĂ gia, de manera que Ă©s l’artista que romanguĂ© mĂ©s fidel a l’estil inicial del grup Dau al Set.
http://www.joanponc.cat/esp/cronologia.html
https://www.youtube.com/watch?v=AfMu7DQXqqw
https://www.youtube.com/watch?v=EpZqzPgIFD0
https://www.youtube.com/watch?v=TFwAE-YTXtU
https://www.youtube.com/watch?v=R38kGQdCmcc
https://www.youtube.com/watch?v=XagS5fCDpd4
