Josep Baqués
Josep Baqués , neix el 1931 a Montmeló, Vallès oriental, en una família dedicada a la pagesia. El seu destí es fusiona d’una manera molt remarcada amb la penosa i tràgica Guerra Civil de l’any 1936.
Acabada la guerra es trasllada a Barcelona. Acaba els estudis primaris i als 15 anys entra a treballar com a aprenent en una empresa d’estampats i allí realitza els seus primers dibuixos d’estampació tèxtil.
Tot i vivint en un ambient totalment desfavorable, la seva gran afició al dibuix i a la pintura i, sobretot una gran perserverància el porten a descobrir tot un món màgic que l’acompanyarà sempre. La seva formació és, doncs, autodidacta.
A l’any 1957 munta el seu primer estudi a Barcelona. Ambtot, no va poder estudiar disseny gràfic perquè fins a l’any 1981 no es va constituir la primera secció de disseny gràfic a l’Escola Massana. És nomenat professor de tercer curs ja que els seus treballs com a dissenyador començaven a ser coneguts. importants empreses nacionals i internacionals. El 1972 obté el Delta de Plata i el 1974, el Laus.
No ha abandonat mai l’alternança entre el disseny gràfic i pintura la de base figurativa, ans al contrari, l’ha reforçat, i és per això que considera que una forta disciplina com a dissenyador li ha facilitat la pràctica de la pintura i l’ha enriquida moltíssim.
L’any 1968 realitza la seva primera exposició com a pintor plàstic a la galeria AS de Barcelona, dirigida en aquell moment pel prestigiós historiador i crític d’art . Daniel Giralt-Miracle. A partir d’aquí, la seva trajectòria pictòrica pren protagonisme a tots nivells.
Una de les seves principals preocupacions ha estat poder aconseguir l’equilibri compositiu i, com a conseqüència, la completa harmonia en el conjunt de l’obra. Són reptes importants que requereixen una gran dedicació. Un altre ingredient també important és el color, el cromatisme, les textures i amb tots aquests elements conformar un llenguatge al més ric possible. En l’art tot és vàlid, sempre que el resultat sigui òptim. És una condició important en la seva obra; basada en un surrealisme, l’obra disposa dels elements necessaris per establir la comunicació que l’artista persegueix. Res no és veritat i res no és mentida. Els seus personatges no són quotidians, però ens trameten una forta dosi de seducció. La fantasia i la creativitat són constants que l’artista creu imprescindibles.
