Simó Busom
Simó Busom va néixer a Barcelona l’11 de juny de 1927. Als 14 anys tingué el seu primer contacte amb la pintura, a l’Acadèmia Baixas, on aprengué dibuix lineal i artístic. Aviat trobà feina com a delineant a la Casa Guardiola i passà per altres empreses, on féu amistat amb Francesc Folch, amb qui començà a aprendre d’estils artístics i a estimar l’obra dels pintors italians renaixentistes. Poc abans d’anar a fer el servei militar, Busom es llançà a fer aquarel·les. Un cop acabat el servei militar començà a pintar i exposar amb els membres de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. L’any 1954 aconseguí un accèssit al premi Montcada de pintura, així com una menció honirífica en la convocatòria que havia organitzat l’Ajuntament de Barcelona al Palau de la Virreina per a nous artistes. Concurent al premi de gravats convocat per “Rosa Vera”, coneixé Josep Gudiol, trobada de la qual sortí l’exposició de pintures i aiguaforts celebrada per Busom el gener de 1955. En aquella exposició també va fer amistat amb Josep Roca-Sastre, amb qui compartí estudi uns anys i junt amb el qual conmençà a formar el seu concepte dela pintura. Durant aquells anys, Busom, que intentava combinar l’impressionisme amb el dramatisme de la pintura castellana que llavors es portava, assajà el constructivisme i s’apropà al cubime. Participà en diversos Salons d’octubre de les Laietanes i al museu d’Art Modern al Parc de la Ciutadella i exposà a l’Ateneu Barcelonès i a la Sala Jaimes. L’any 1960 conegué Rafael Benet, moment a partir del qual deixà el constructivisne i el post-cubisme per tormar a la figuració com a element bàsic d’expressió. El novembre d’aquell any exposà a París, a “Le club dels 4 vents” i no fou fins el 1963 que presentà, a la Sala Vayreda de Barcelona, aquesta nova manera de fer. El mateix any fou promotor del grup “Realidad Visual”, defensors de la pintura com a confluència de coneixement i sentiment. L’octubre de 1964 participà en la col·lectiva inaugural de temporada a la Sala Vayreda i al febrer de 1966 realitzà una exposició individual que segons la crítica establí el seu progrés com a pintor. Al juny d’aquell 1964, Busom exposà per primera vegada a la Sala Parés, moment a partir del qual entrà en el grup dels joves pintors de la Parés, on l’any 1970 féu la primera exposició individual, que des de llavors continua fent en aquesta sala gairebé cada dos anys.
